L’últim cap
de setmana de maig es va disputar al magnífic paratge de Los Mallos de Riglos (província
d’Osca) el campionat d’Espanya de Raids d’Aventura, la prova reina del
calendari espanyol, organitzat pel club de muntanya “Peña Guara”, que van
preparar-nos un raid excel·lent en totes les seves categories. Més de 300
raiders van lluitar pels títols nacionals de cada categoria.
Al lloc s’hi
van aplegar els millors equips d’Espanya, així com algun equip de França i
d’Holanda, per passar un gran cap de setmana multi-aventura, gaudint d’un raid
exigent i molt ben organitzat.
A principis
de temporada ens vam proposar amb el Jordi Basora i jo (Miquel Virgili) participar
en aquest raid. El Jordi és un tot-terreny, condició indispensable per aquest
esport, però no havia corregut mai un raid. Així que ens havíem d’espavilar i
ens vam marcar unes fites prèvies per arribar en les millors condicions
possibles. Després de participar en diversos raids, ultra-trails, curses
d’orientació i entrenar les disciplines més fluixes com el caiac, l’orientació,
els patins i l’escalada entre d’altres, podem dir que hem arribat en un molt
bon estat de forma física per afrontar aquesta prova, hem anat madurant com
equip i poc a poc anem polint l’orientació.
Les
categories que oferia l’organització i oficials de la FEDO són: “Èlit”, on
l’equip està format per tres corredors sempre en cursa, en aquesta ocasió en
format NON-STOP. “Aventura”, dos corredors sempre en cursa, més assistència/relleu,
que pot fer el relleu en les transicions i dues etapes, una més llarga el
dissabte i una més curta el diumenge al matí.
I categoria “Iniciació”, dos corredors i una sola etapa, la del
diumenge.
Nosaltres
ens vam decantar per la categoria aventura, però sense relleu!!! ja que cap
dels dos ens volíem perdre cap secció del raid. Com que el raid era lineal i hi
havia desplaçaments entre seccions, necessitàvem un assistent i molt amablement
va venir el David Basora, germà del Jordi. Gràcies a ell vam poder disputar tot
el raid, ens va cuidar millor que les nostres mares!! És un crack!!! Disposar
d’una bona assistència és clau en raids de més d’una etapa amb seccions
llargues.
El centre
neuràlgic del raid estava situat al refugi de Riglos, on a partir del divendres
per la tarda van començar arribar els equips i fer les verificacions
corresponents de material i coneixements, abans de la xerrada tècnica.
A les 09.00
del matí del dissabte es va donar la sortida, amb una primera secció de
trekking de 13 quilòmetres que ens portaria fins la localitat de la
Peña-Estación on hi havia la primera transició. En aquesta primera secció no
vam començar amb molt bon peu, un error d’orientació a la sortida del municipi
ens va fer perdre una bona estona. Però un cop ens vam ubicar correctament dins
el mapa, vam començar a recuperar posicions.
En arribar a
Peña-Estación, els equips “èlit” feien la prova de caiac al riu Gàllego i el
seu pantà. Els equips “aventura” començàvem una secció molt guapa de bicicleta
de muntanya. Al lloc ja ens esperava el David amb les bicicletes i el material
preparat, després de menjar una mica, vam sortir a fer la secció. Anàvem a un
ritme alt, orientant bé, cometent només petits errors i recuperant a molts
equips. En aquesta secció de 23 quilòmetres i 700 metres de desnivell positiu
es passava per les petites però precioses localitats de Anzánigo, Centenero i
Ena, tornant pel Camí de Santiago.
En tornar a
la transició el súper David ens havia preparat uns macarrons espectaculars,
acompanyats amb una Coca-Cola fresqueta que ens va entrar de primera, ja que
portàvem més de 5 hores de competició i “el caloret” ja feia estona que ens
acompanyava.
Vam sortir a
fer la secció de 9 quilòmetres amb caiac, que ens va anar bé per fer la
digestió, continuàvem remuntant equips i vam remar a bon ritme, tot i que ens
va costar treure el caiac de l’aigua per la contra corrent. En deixar l’embarcació,
ens vam desplaçar fins al punt de transició, per últim cop, ja que abandonàvem
aquesta localitat amb un altre trekking de 22 quilòmetres amb quasi 1.000
metres de desnivell positiu.
En aquesta
secció també visitàvem la via ferrada, una secció amb bons desnivells i ambient
de muntanya. Nosaltres ens trobàvem molt bé i seguíem la nostra progressió atrapant
equips. Dins de la via ferrada vam poder gaudir d’unes vistes del Reino de los
Mallos impressionants. Un cop finalitzada la ferrada es continuava amb el
descens del trekking fins la població de Murillo de Gállego, on hi havia l’última
transició del dia. El David va flipar quan ens va veure arribar, textualment
ens va dir “m’heu agafat amb els pixats al ventre” mentre ens estava preparant
uns entrepans, però ja ho tenia tot preparat el paio. Vam fer una molt bona
secció demostrant que som bons corredors, amb l’orientació la vam clavar i vam rebaixar
el millor temps que deia l’organització.
El final de
la primera etapa s’acostava, però encara teníem dos seccions per endavant, una
de bicicleta de muntanya amb 23 quilòmetres i uns 700 metres de desnivell
positiu i l’última del dia seria una orientació urbana al municipi de Murillo
de Gállego acabant amb un circuit de cordes.
Vam
realitzar una transició molt ràpida, ja que quedaven poques hores de sol i
volíem aprofitar-les al màxim per evitar errades d’orientació. En sortir de la
transició vam compartir una estona amb l’equip Terres de l’Ebre, on corria el
nostre entrenador i amic Jordi Pàmies, que van fer un gran paper en categoria
èlit. Nosaltres seguíem rodant a un ritme alt i orientant bé, però els forts
desnivells i el tute acumulat de tot el dia ja es començava a notar, però vam
poder aguantar a un ritme constant i avançant força ràpid, fins i tot quan ens
va atrapar la nit.
Un cop
arribats de nou a la localitat de Murillo de Gállego, només ens quedava afrontar
l’orientació urbana i el circuit de cordes. En aquesta orientació ens havíem de
separar els dos corredors, ja que era individual, i trobar-nos al punt on començava
el circuit de cordes per realitzar-lo conjuntament. Dins la prova especial vam
fer tirolines, ponts de mico i tibetans muntats sobre arbres, un divertit final
d’etapa.
En
finalitzar la primera etapa, el David ens va carregar al cotxe i ens va pujar a
Riglos per descansar unes hores abans de començar la segona etapa al matí
següent. Aproximadament a les 03:00 ens posàvem a dins el sac.
L’etapa de
diumenge tenia sortida i arribada a Riglos. Hi havia dues proves especials, l’escalada
i el tir làser, que es podien fer dins de qualsevol de les tres seccions de
l’etapa. A les 9.00 del matí vam començar amb una primera secció d’orientació
urbana molt ràpida. Nosaltres vam començar amb bon peu i dins de tot encara ens
trobàvem prou bé físicament i podíem
córrer ràpid.
La segona
secció era amb btt, 22 quilòmetres amb 720 metres de desnivell positiu, que ens
portava fins al Castell de Marcuello i es tornava per un descens i un sender
molt divertit per Santo Román.
Les
transicions tenien lloc al poliesportiu, allí teníem el David preparant-nos el
menjar i el material de cada secció. Nosaltres vam decidir fer les proves
especials en l’última secció. Un cop canviats i avituallats vam agafar el
material d’escalada i ens vam dirigir fins a la zona d’escalada, on hi havia
tres vies de graduacions diferents, i cadascuna bonificava un temps segons la
seva dificultat. En arribar al lloc ens van neutralitzar el temps ja que hi
havia una mica de cua. Ens vam decantar per fer la via de graduació més baixa
ja que la bonificació de temps tampoc ens faria millorar cap posició a la
classificació general i no calia córrer el risc de no poder completar-la i
haver de fer una balisa de penalització per comptar els punts. El Miquel va fer
la via de 5è grau d’uns 25 metres d’alçada i el Jordi va provar sort amb el tir
làser, però no va tenir encert, així que ens va tocar anar a visitar la balisa
de penalització per sumar els punts. Un cop finalitzades les proves especials,
només ens quedava l’ultima secció: un trekking pel “camino del cielo”, amb pocs
quilòmetres però molt de desnivell, ja que es remuntava fins als principals cims
dels Mallos de Riglos, amb unes vistes impressionants.
L’equip
guanyador en categoria èlit va ser “Adventure Addicts” amb un temps de 22h35’ format
per por Mónica Aguilera, Ángel García i Aurelio Olivar. En categoria Aventura
l’equip més ràpid en completar les etapes del dissabte i del diumenge, va ser
l’equip madrileny “Los Martínez-Monte el Pardo”, format per Luis i Álvaro
Benavente i Juan Carlos Serrano.
Nosaltres vam completar les dues etapes amb un
temps de 20h41’ en desena posició de la nostra categoria, molt contents i
satisfets per completar el nostre repte ja que vam aconseguir fer totes les
balises, i tenint en compte que no vam tenir cap relleu, el resultat encara té
un major valor per nosaltres. Hem guanyat experiència i poc a poc ens anem consolidant
com equip i ens veiem amb cor d’afrontar cada cop reptes més ambiciosos dins
l’apassionant món dels raids d’aventura.
En arribar
tots els equips a Riglos, va tenir lloc el dinar de germanor, l’entrega de
premis i el sorteig de material, amb un gran ambient entre raiders,
assistències i col·laboradors.
El
passat diumenge va tenir lloc la tradicional pujada a Miramar, que aquest any
estrenava nou circuit, evitant els trams d’asfalt i incloent algun sender per
donar un caràcter més muntanyenc a la prova.
La
jornada fa finalitzar amb un esmorzar de germanor, on els corredors i caminants
vam passar un bon matí.
