Aquesta va ser la setena i última prova en aquesta
disciplina en la que competia l´esquiador alpinista i atleta d, Atmosfera Trail Jacob Salvadó. Enfocant la primera part
de temporada amb curses d’esquí de muntanya, per a poder assolir una bona forma
física i dur a terme les curses de trail-runnig
de primavera-estiu-tardor.
Va ser una cursa llarga i dura, resultant (2300d+ i 22km), amb una meteo
canviant, on es va sortir a (-1ºC amb boira), pujant aquesta va desaparèixer,
tot i que amb el cel cobert la visibilitat era bona i es suava de valent,
acabant última baixada també amb poca visibilitat.
Tot i així les condicions de neu van ésser acceptables
i l’organització va poder traçar el recorregut complert, amb 5 pujades, 5 baixades i 2 trams de grampons,
assolint com a punt mes alt de cursa el Pic
de Parrós (2731m) sent la sortida des de el Pla de Beret a (2000m).
El matí no acompanyava massa, era emboirat tot i que
no massa fred, la jornada podia ser èpica....
Al Jacob el va tranquil·litzar bastant
abans de la sortida l’organització va dir que la visibilitat en aquell moment
era total en tot el traçat i la boira es trobava nomes ajaguda en la zona de la
sortida i així va ser, una cursa núvol i amb visibilitat correcte, neu
acceptable amb algun tram dura i més tècnica d’esquiar.
Això era Campionat d’Esp. per parelles, amb lo
milloret de tota la península,Catalans, Vasc, Gallecs, Madrilenys, etc....I
nosaltres allí a segona línia de , entre els millors d’Esp.
En Marc, com en totes les curses disputades anava un
punt per sota del Jacob, i a la segona pujada varen enganxar la goma i el va estirar durant una estona mentre en Marc recuperava
alguna pulsació . Tot i així en Marc anava copiant cada passa de l’esquí perquè
la càrrega fora el menor possible, anant recuperant alguna posició entre els
equips.
A la 4ª pujada, la més llarga de (900d+ sostinguts),
va posar els equips al seu lloc, aquí amb en Marc ja es varen igualar els
ritmes i cadascú tirava amb el seu motor, passant a 3 parelles més, una elles
de dos gallegos que com a mínim eren campions del mon d’esquí alpí !!!, jeje, a
la segona i tercera baixada ens varen fer una avançada fent un recte, que vaig
flipar, eren com dos armaris amb quàdriceps de rendiment, baixaven aplomats a
terra com dos màquines de tren a gravetat deixats caure per una via de
tren amb forta pendent!!!....Ara amb (900d+ sostinguts) jeje, aquí manaven
nosaltres, amb (200d+) ja els vàrem passar fins perdre’ls de vista....Quina
passada....Tot pujant també passaren a 2
equips més, quan els vàrem avançar parlaren i cantaren, un d´ells havent-los
avançat el vàrem veure que parava i buscava quelcom de menjar de la motxilla. La
cançó que cantàvem els va paralitzar la centraleta....SON MOMENTS ÚNICS, aquí
les armes psicològiques també es poden usar !!!
Al cap damunt del cim de Parrós 2731m l´amic i preparador físic Jordi Pàmies
va animar força i va fer fotos de record. Gràcies Jordi.
Última baixada tot i amb poca visibilitat, la pendent
ja no era tant forta i la neu ja més tova, la vàrem fer a tot gas. L´arribada
va ser extenuant uns 2km a pas patinador en semi pujada va ser últim cartutx que
vàrem cremar.
Aquesta cursa va deixar al Jacob molt content del
ritme assolit, i encara més per la bona condició física en la que s´ha trobat durant
les últimes 4 proves.
Ara a pel Jacob es temps de donar pas a la preparació
específica de la temporada de TRAIL-RUNNIG sense deixar l´eskimo per fer
entrenaments creuats.
Gràcies al meu company de curses Marc Balanyà pel que
em compartit. Gràcies al meu preparador físic Jordi Pàmies i al suport del meu
equip Atmofera Trail
